Mireu el cas de Can Feliu: una granja productora. Amb les vaques frisones arriben a produir uns 20.000 litres de llet per dia que són transportades a les fàbriques. Allà la llet esdevindrà un producte làctic, un iogurt per exemple, o serà envasada com a llet.
Fins aquí, tot perfecte, oi? Però la realitat no és tan perfecte... Can Feliu tenia un conveni amb una distribuïdora que té el monopoli de tota la província de Girona. I sabeu per què?, perquè la distribuïdora, de nom Peñasanta, és propietària de l'única fàbrica transformadora de Girona...
Què vol dir tot plegat? Que Peñasanta controla tant la recollida com la manipulació posterior de la llet gironina. I Can Feliu, que demanava un preu més just per la seva llet, ara ha estat castigada i li paguen molt per sota del preu de cost.
Per tant, 20.000 litres diaris fets en aquesta granja de Campllong (Gironès) només serveixen per a fer llet en pols perquè Peñasanta no vol pagar el preu just.
Aquesta és la realitat. Trista i bruta perquè aquest poder absolut de les distribuïdores pot portar a la ruïna a Can Feliu. I això no és just...
Un parell d'idees que segur us ha passat pel cap, perquè són ben evidents: Heu cercat algun acord amb La Fageda? Em sembla que ells produeixen la seva pròpia llet, però desconec si arriben a obtenir la que necessiten. I després, la venda directa als consumidors. Cada cop hi ha més màquines expenedores de llet fresca o botigues on en venen. Potser una part es podria distribuir així a uns preus convenients per tothom.
ResponEliminaMoltes gràcies per això que ens aportes. Certament, no ho havíem pensat.
ResponEliminaMirarem a veure què hi podem fer :-)
Gràcies i benvingut !!